Cèlia Izquierdo - Espai expositiu

L’ombra davant el mirall

2011-12-01T22:21:00.005+01:00

L'ombra del mirall, 2007

********

L'ombra davant el mirall

Negres deformitats
Obscures obsessions
Foscos pensaments
Escanyen la meva ànima
Colpegen la meva ment.

Estic aquí amagada
dins d’aquest embolcall deforme
que no em pertany.

Complexes imperfeccions
Dolorosa imatge de mi mateixa
Sóc l’ombra davant el mirall
La visió horrorosa del jo exterior
La superfície que m’avergonyeix
que vull amagar del món
Hipocresia contemporània
de valor efímer.

Angoixa insuportable
Exprimeix la meva ment
La negror inunda els meus ulls
M’ofego en el dolor de la meva obsessió...

Ulls cruels que m’observen
Per no poder canviar allò
que ja està fet.
Lluitar contra mi mateixa
I matar els defectes
I ferir els errors
I clavar estelles entre les ungles
I ferir-me les mans contra la paret
I deixar de respirar
I oblidar-me de viure.

Angoixa insuportable
Exprimeix la meva ment
La negror inunda els meus ulls
M’ofego en el dolor de la meva obsessió...

Les meves plomes...

2011-11-16T22:51:00.005+01:00

"Dibujar un elemento simple, como es el caso de una pluma, conduce a lo sutil, lo inmanente. Entrar en contacto con lo simple nos acerca a la inocencia, a la curiosidad, al placer de observar, a la sinceridad: cualidades que guardamos, como un tesoro, en nuestro interior." _Nausica
Aquestes són les plomes que vaig dibuixar en el taller de la Mirada Creativa i que van inspirar el poema de La meva dolça nena. Són la delicadesa, la suavitat, que desconeixia que portava dins...

La meva dolça nena

2011-11-06T17:40:00.004+01:00

T’he vist somriure
mentre donaves voltes sota la pluja.
I jugar entusiasmada
amb les onades a la platja.

T’he mirat mentre cantaves
una bonica cançó a l’aire.
I m’has mirat sorpresa,
pensant que ningú et podia veure.

M’has agafat de la mà,
i m’has fet riure mentre jugàvem...
T’he abraçat, delicada,
la meva dolça nena innocent.

He trobat dins teu
una tristesa incompresa, amagada.
Una aparença fingida,
vestida d’adulta, forçada.

Era el pes de la buidor
que ofegava la teva absència...
Guions incomplets
de la meva existència.

Ara que t’he vist,
ara que m’has vist.
Ara que jo sóc tu.
Ara sé qui sóc, perquè sóc tu i sóc jo.

C. Izquierdo, novembre 2011

Preguntes i respostes

2011-10-19T23:09:00.003+02:00

Quin és l'origen del meu projecte?Què espero aconseguir?
Què m'impedeix desenvolupar-lo?
Què puc fer per lluitar contra aquest obstacle?
Conclusió del meu procés:

Sensualitat natural

2011-10-19T07:14:00.002+02:00

Clip from "Na(aq) + C5H8NO(aq) ---> NaC5H8NO4(s)", 2010, video on loop, displayed on 26.5 x 40.5 x 4.5 inch screen from Ben Weiner on Vimeo.

Més info, aquí.

La Mirada Creativa

2011-10-14T09:30:00.004+02:00

"ES UN TALLER DIRIGIDO A TODAS AQUELLAS PERSONAS INTERESADAS EN EXPANDIR SU CREATIVIDAD..."

Més info, aquí.

Escrit + pintura

2011-09-27T21:08:00.006+02:00

"En aquell somni ella està aturada enmig d’una cambra fosca. Respira de forma intensa, el cor se li accelera, està mirant endavant, esperant alguna cosa que està a punt d’arribar. De cop apareix ell, se li acosta a poc a poc però decidit. Ella s’espanta quan observa l’expressió de la seva cara, dura, freda, distant... Quan el té al davant, ella tremola, mentre ell s’acosta i allarga la mà fins al seu ventre. Introdueix la mà mentre la mira amb repugnància, amb odi. Ella obre els ulls amb força i recolza les mans sobre els seus braços amb tendresa, com si li supliqués clemència. Inspira amb força i ell arrenca la mà de la panxa. Amb el puny ple de sang subjecta una bola negra, envoltada per un líquid negre untuós, més dens que la sang. Es separa d’ella mentre li mostra aquell element pesat que regalima aquella substància fosca. Amb les faccions tenses i una mirada cruel, marxa, deixant el seu cos inert caient al terra, buit, dessagnat, mentre ella el segueix amb la mirada i observa horroritzada com ell s’emporta el seu dolor i, alhora, la seva vida, sense sentir res, sense mirar enrere."

C. Izquierdo, setembre 2011

Pintura + poema

2011-09-27T20:58:00.003+02:00

Encara no li he posat títol a aquesta obra, el que sí sé és que es basa en el poema que ja havia penjat feia dies..

C. Izquierdo, setembre 2011

Les teves lletres perdudes

M’he trobat al camí
Les teves lletres perdudes
Les he recollit una a una
I me les he penjat al coll.

M’he begut les teves paraules
Com aigua fresca del riu
I ara sento la teva veu
Sota la meva pell.

Respiro les teves frases
Aroma càlid de l’amor
No sentit, no viscut
Que m’espera i no em pertany.

M’alimento del teu silenci
Que em buida i m’omple
Que em calma i em desespera
Pel desig que no em correspon.

I ara que et tinc tan endins
Que sento el neguit de la teva llum
Em trobo dreta, esperant
Davant d’una porta tancada.

C. Izquierdo, Agost 2011

Sobre la buidor, per Damià Díaz

2011-09-23T13:28:00.004+02:00

Aquests són els "retrats de la buidor" del pintor Damià Díaz... Els he trobat fascinants, com si algú m'hagués estat espiant el meu interior i n'hagués fet fotografies... Trobareu més informació aquí.

Les teves lletres perdudes

2011-09-06T22:18:00.000+02:00

M’he trobat al camí

Les teves lletres perdudes

Les he recollit una a una

I me les he penjat al coll.

M’he begut les teves paraules

Com aigua fresca del riu

I ara sento la teva veu

Sota la meva pell.

Respiro les teves frases

Aroma càlid de l’amor

No sentit, no viscut

Que m’espera i no em pertany.

M’alimento del teu silenci

Que em buida i m’omple

Que em calma i em desespera

Pel desig que no em correspon.

I ara que et tinc tan endins

Que sento el neguit de la teva llum

Em trobo dreta, esperant

Davant d’una porta tancada.

C. Izquierdo, agost 2011

El meu viatge ha acabat i la inspiració ha arribat!!!

2011-07-04T13:13:00.009+02:00

The huge raven:
Vs. Indian Art of the Northwest Coast

I no deixo de somiar...

2011-05-20T14:13:00.010+02:00

La meva actitud davant la vida sempre ha estat aquesta, suposo que per ser totalment diferent de les persones que no m'agradaven...

"Somia com si fossis a viure sempre"
Viu com si fossis a morir demà"

"Viu com si fosis a morir demà, traballa com si no necessitesis els diners, balla com si ningú t'estigués mirant." Bob Fosse

Però a vegades no n'hi ha prou per sentir-se complet...

Entre la pintura i l'escriptura

2011-05-16T14:09:00.003+02:00

Un molt bon amic em va dir que per curar-me havia de continuar pintant... I des de llavors no paro d'escriure... Estava molt confusa per aquesta reacció que s'havia produït en la meva "producció"... Continuo buscant noves formes d'expressar les meves emocions i no deixaré de pintar (sinó em tornaria boja!), però no entenia què representava l'escriptura en tot això. Buscant una imatge per aquesta entrada, he trobat precisament aquesta, que màgicament explica el procés en el què em trobo ara mateix: entre la pintura i l'escriptura... I m'ha sorgit un altre dubte: què implica aquesta nova revelació? Són masses coses en poc temps i espero que això acabi derivant en alguna nova producció... Estigueu alertes!

El què em vaig perdre...

2011-03-22T21:03:00.001+01:00

presentació pla B from pla B on Vimeo.

Enhorabona a les albes del Pla B i moltíssimes gràcies per deixar-me formar part de tot això!!!

Aquest dissabte 19 de març... No us ho perdeu!

2011-03-18T14:31:00.001+01:00

Tenim una cita a Olot que no us podeu perdre!!! Molta sort, Pla B!!!!!

Exposició "Bosc endins" a la Sala Benet Frigola, Ajuntament d'Hostalric

2011-01-27T00:04:00.001+01:00

Galeria Bosc endins

2011-01-26T23:34:00.007+01:00

Obscura presència

Perduda en la negror

Una ma freda

Viatge a les tenebres

Més enllà de la foscor

L'obscuritat del meu hivern

L'esperit dels arbres

Impressions obscures

Entre els arbres

Endinsar-se

En la manca de llum

Empremtes d'una altra realitat

El so de la nit

El pas de les ombres

El mal arrelat

Caminar entre les ombres

Bosc endins

Allò desconegut

Alimentar la por

Alè esgarrifós

Pla B!!!

2011-01-25T09:48:00.001+01:00

Ja formo part del projecte Pla B!!! Gràcies noies!!!

Què és pla B?
Molts creadors no ens podem guanyar la vida amb allò que realment ens apassiona, amb el pla A sobrevivim i deixem la nostra passió pel pla B. Des d'aquí volem crear relacions entre artistes emergents, entre artistes i públic i entre artistes i profressionals del món de l'art.

Aquí hi trobaràs la carta de presentació d'artistes de totes les disciplines, joves i emergents, esperem que els gaudeixis!Si voleu rebre informació de pla B mensualment envieu un mail a plabprojecte@gmail.com

El retorn!

2011-01-09T10:29:00.001+01:00

Hola de nou!

Fa 1 any i 1 mes que he deixat el blog de banda, tenia els meus motius "personals". L'altre dia vaig anar a veure una de les millors pel·lícules que he vist des de fa anys i m'ha fet reflexionar molt sobre el tema... Primer us la deixo aquí per a que sapigueu de què estic parlant...

La pel·lícula és un fals documental de Bansky i reflexa de forma irònica la hipocresia del món de la comercialització de l'art... És fantàstica, genial, autèntica...

La meva reflexió va per aquí... Després d'exposicions en llocs públics i d'intents fallits de contactar amb algú del món de l'art, la meva conclusió sempre és la mateixa: "Cèlia, no serveixes per a aquest món..." No vaig estudiar Belles Arts ni a cap acadèmia d'art, no tinc cap conegut, no m'agrada llepar culs, no sóc extrovertida, no m'agrada mostrar la meva cara, estic cansada d'anar demanant almoina cada vegada que vull exposar, de què serveix? De què serveix fer una exposició en un espai municipal si els únics usuaris són gent gran que espera veure aquarel·les realistes i que quan veuen els meus quadres pensen: però si això ho fa el meu net de 5 anys? De què serveix que la gent vegi el què faig si no m'importa el què opinin (per sort, sinó ja m'hauria penjat!)?

Pinto perquè em surt de dins, com qui necessita escriure o qui necessita cantar per desfogar-se, per sentir-se millor, per expressar-se... I ho continuaré fent, tot i que les meves obres es quedin amagades al traster de casa...

Exposició "Bosc Endins" a Hostalric

2009-12-05T01:02:00.003+01:00

Exposició de pintures i escultures

del 4 de desembre al 3 de gener de 2009
Sala Benet Frigola
Ajuntament d’Hostalric

Horaris:
De dilluns a diumenge de 10h a 14h
Dissabtes tarda de 16h a 19h

Cartografia de la memòria

2009-11-16T14:07:00.003+01:00

Aquesta pintura és la meva darrera creació: "Cartografia de la memòria", 2009. Es tracta de pintura acrílica, vernís i fil sobre fusta. Es troba al despatx de l'alcalde d'Hostalric, com a cessió temporal.

Estic enamorada... d'aquesta cançó!

2009-10-30T22:19:00.001+01:00

One night to be confused
one night to speed up truth
we had a promise made
four hands and then away

both under influense
we had devine scent
to know what to say
mind is a razorblade

to call for hands of above
to lean on
wouldn't be good enough
for me, no

one night of magic rush
the start a simple touch
one night to push and scream
and then releaf

ten days of perfect tunes
the colors red and blue
we had a promise made
we were in love

to call for hands of above
to lean on
wouldn't be good enough
for me, no

to call for hands of above
to lean on
wouldn't be good enough

and you, you knew the hands of the devil
and you, kept us awake with wolf teeths
sharing different heartbeats
in one night

to call for hands of above
to lean on
wouldn't be good enough
for me, no

to call for hands of above
to lean on
wouldn't be good enough
for me, no

Trob'Art - Trobades amb l'Art Contemporani

2009-10-28T00:36:00.001+01:00

Ha nascut a Girona un nou grup de gent interessada en el món de l'Art Contemporani:

Trob'Art, Trobades amb l'Art Contemporani

Trob'Art, Trobades amb l'Art Contemporani, ha estat creat l'any 2009 a Girona. És un grup format per persones d'àmbits molt diversos: historiadors d'art, crítics, artistes, aficionats..., amb un objectiu comú: donar a conèixer l'Art Contemporani des de diferents suports i amb diverses estratègies, per tal d'acostar al públic en general aquest art malentès.

Concretament, Trob'Art difón temes relacionats amb el món de l'Art Contemporani; organitza trobades, visites i esdeveniments, ja siguin virtuals o reals; participa en esdeveniments artístics i culturals; i tot allò que considera d'interés per tal que l'Art Contemporani es conegui i es reconegui.

Benvinguts al nostre bloc!

Què és l'art? Segons Miroslav Tichý

2009-10-27T21:43:00.004+01:00

El recuperat fotògraf Miroslav Tichý, proposa en El País aquesta definició d’art, basada en Schopenhauer “Qué és art? L’art és només una idea“.

Aquí teniu un fragment de l’article de Fietta Jarque (El País-Babelia 28/02/2009):

Soy sólo un observador de personas, pero uno muy bueno”. Respecto al erotismo en sus imágenes, le resta importancia. “Son sólo sueños, fantasías. Cuando hago fotos no pienso en nada”. “¿Qué es arte? El arte es sólo una idea”, dice citando a Schopenhauer, y en otro momento a Platón y su caverna de sombras. No es un idiot savant, ni el suyo es un arte de enajenados como el art brut. Sólo es capaz de crear en estados de lucidez y sabe lo que hace al pisotear las fotos o dejarlas expuestas al mal tiempo, para recuperarlas después y enmarcarlas a su manera. Recluido en su exilio interior, no quiso saber nada de exposiciones en más de treinta años. Ha ido reduciendo su existencia a lo más esencial para la supervivencia. Y, sin embargo, como dijo Szeemann, “la intensidad siempre encuentra su camino. - I aquí l’article sencer.

Fragment extret d'aquí.

COMBO una animació genial de Blu i David Ellis

2009-10-19T07:58:00.000+02:00

COMBO a collaborative animation by Blu and David Ellis (2 times loop) from blu on Vimeo.

Inteligència i bellesa

2009-10-15T07:05:00.000+02:00

De nou el millor anunci de la televisió torna a ser d'Audi. La resta, perquè no s'ho fan mirar????

Els Obama decoren la Casa Blanca amb un gran ventall de pintures modernes i abstractes

2009-10-13T00:41:00.007+02:00

Nice’, de Nicolas de Stael.

Els Obama no només ens han sorprés en una nova forma de fer en la política mundial, ara revolucionen el món de l'art. A l'hora de decorar les parets de la Casa Blanca han optat per un gran ventall d'obres modernes i abstractes, des de pintures de la dècada dels 50 de Josef Albers o escenes d'indis americans de George Catlin, fins a quadres d'autors més anònims, com Alma Thomas, la expresionista negra per excel·lència del moviment Color Field.

‘Buffalo chase, with accidents’, de George Catlin.

Però no penseu que estan adquirint aquests quadres amb diners públics, es tracta de peces que els han cedit diversos museos i la selecció s'ha centrat únicament en les obres que es troben emmagatzemades o fora del catàleg d'exposicions futures. Així que no tenim opcions de formar part de la seva recol·lecció...

+ informació, aquí.

Pagar per exposar

2009-10-01T08:02:00.000+02:00

Aquest és el missatge que esperes trobar un dia al teu mail:

"Estimada artista:
Hemos conocido tu obra, y nos ha entusiasmado. Quisiéramos ponernos en contacto contigo por si te interesa participar en la xxxx. Toda la información más detallada la puedes encontrar en los archivos adjuntos. Envíanos un número de teléfono para que estemos en contacto contigo.
Un saludo."

I jo l'he rebut avui, però quina sorpresa en consultar els preus per poder participar, que ronden entre els 1300€ per una escultura a 1500€ per cada quadre... Tenint en compte el meu nivell de ventes, he hagut de rebutjar l'oferta... Com s'ho fa la gent? Huaré d'explicar això cada vegada que la gent em digui que els meus quadres són massa cars????

Ja he tornat!

2009-09-29T22:31:00.008+02:00

Sala d’exposicions del Centre Cultural de la Mercè

Inauguració: dijous 24 de setembre a les 19:30h. Presentació dels treballs dels nou artistes participants en el projecte 9 mesos, 9 artistes. Curs de l’EMA amb la participació dels artistes Roser Oliveras, Pep Admetlla, Pep Aymerich, Clara Oliveras, Niebla, Enric Ansesa, Quico Estivill, Jordi Martoranno i Assumpció Mateu.

Obres de: Tonyi Barbero, Miquel Barceló Riera, Anna Botó, Dolors Noguer, Olivé Nogareda, Ruiz Brussain, Inés Serras, Diana Usaciovate i Adela Vilar

Vincent - Tim Burton

2009-09-14T08:00:00.000+02:00

Aquest és el curt de Tim Burton realitzat al 1982 amb subtítols en espanyol, però millor escolteu el relat i la seva sonoritat... Els poemes sempre s'aprecien millor en el seu idioma original.

José Guerrero o la poesia del color - Expressionisme abstracte

2009-09-11T23:15:00.001+02:00

Deia José Guerrero sobre l'ús del color als seus quadres:

"Sólo una pesadilla nocturna, siempre la misma, ennegrece esos años, en la que se ve sumido en negruras asfixiantes, hasta que logra encontrar «como una ventana, un color... que era lo que me terminaba salvando siempre». Esa búsqueda nocturna de una salida a la luz presagia una condición persistente de la vida móvil y desarraigada de un pintor."

Imatge d'aquí.

Albert Einstein va dir...

2009-09-10T08:12:00.001+02:00

1. La imaginación es más importante que el conocimiento, el conocimiento es limitado, la imaginación rodea el mundo.

2. Tengo una pregunta que a veces me tortura, estoy loco yo o los locos son los demás.

3. Los conceptos y principios fundamentales de la ciencia son invenciones libres del espíritu humano.

4. El misterio es la cosa más bonita que podemos experimentar. Es la fuente de todo arte y ciencia verdaderos.

I així va parlar Einstein! Ja podem anar prenent nota...

La revolució de la pintura. 10 promeses

2009-09-09T07:39:00.003+02:00

Philipp Fröhlich

En la primera década del siglo XXI asistimos a uno de los momentos más interesantes y originales de la historia de la pintura moderna y contemporánea, gracias a la calidad del trabajo de una nueva generación de pintores jóvenes internacionales, menores de cincuenta años, entre los que destacan Philipp Fröhlich, John Currin, Guillermo Kuitca, Cecily Brown, Matthias Weischer, Daniel Richter, Julie Mehretu, Neo Rauch, Dirk Skreber y Peter Doig.

John Currin

Peter Doig

En los últimos años la pintura ha vuelto a renacer con una inesperada originalidad y calidad a través del trabajo de una nueva generación de jóvenes artistas internacionales nacidos a partir de los sesenta. En estos comienzos de siglo, después de una década de los noventa lastrada por la crisis de la representación y un revisionismo excesivo de lo conceptual, muchos artistas han descubierto nuevos caminos creativos ajenos a un estilo concreto y común, regresando al trabajo del proceso manual y personal en el taller.

Guillermo Kuitca

Cecily Brown

La situación actual recuerda a la de los últimos setenta, cuando surgió en muchos lugares todo un conjunto de artistas reaccionarios al reduccionismo del arte por el arte planteado por post minimalistas y conceptuales. La pendiente de la depuración a la que se dirigía la secuenciación de vanguardias tuvo una inesperada reacción de libertad con aquellos pintores eclécticos y manieristas de los ochenta. Sin embargo, los nuevos pintores actuales de comienzos del siglo XXI no trabajan con estilos eclécticos o tendencias manieristas comunes, sino con técnicas y recursos heredados del pasado pero individualizados en la interpretación de un mundo personal y original, abandonado hace tiempo por la dictadura de los estilos. Los pintores actuales se alejan además de ese “arte contra el arte” que impulsaron neoconceptuales o apropiacionistas como medida de solución ante la crisis de la representación que padeció el arte en los noventa. Kristian Leahy reflexiona sobre este resurgir de la pintura destacando el trabajo de una decena de pintores nacidos a partir de 1959, que trabajan con renovados lenguajes pictóricos. + info, aquí.

Matthias Weischer

Julie Mehretu

Esteban Vicente - Expressionista abstracte espanyol

2009-09-08T07:56:00.000+02:00

Imatge, d'aquí.

"... mis pinturas son paisajes interiores. No registran lo que veo, por supuesto, sino lo que me hace sentir lo que veo. Me interesa ver, porque si no miras a tu alrededor te pierdes..." Esteban Vicente.

Imatge d'aquí.

Art Contemporani a la vella Barcelona industrial

2009-09-07T09:10:00.001+02:00

Sies.tv

Can Framis és l'espectacular nou centre de la Fundació Vila Casas.

Els prop de quatre mil metres quadrats de Can Framis, una antiga fàbrica de llana integrada per dues naus d'arquitectura industrial vuitcentista i una tercera de nova planta, acullen el fons pictòric de la Fundació Vila Casas. Can Framis és al canviant districte 22@ de Barcelona i conté obres de Tàpies, Enric Pladevall, Jaume Plensa i Xevi Vilaró, entre molts d'altres. Parlem amb Natàlia Chocarro, responsable de premsa de la Fundació.

Visita virtual a l'exposició "La Cambra Fosca", a Holmes Place d'Urquinaona

2009-09-05T19:02:00.004+02:00

Las galerías aúnan esfuerzos para darse a conocer

2009-09-05T07:27:00.000+02:00

Con el programa ‘Tardor de l’Art’ quieren acercarse al público y mostrar su lado lúdico

Históricamente las galerías de arte han sido espacios aparentemente cerrados y con un público fiel, pero minoritario. Ahora, ya sea por la crisis, que en este sector aprieta, o porque, como afirman los galeristas, su vocación es trasmitir sus conocimientos al mayor número de gente, han decidido romper con este estereotipo de inaccesibilidad.

Para ello, las cuatro asociaciones de galeristas de Catalunya –el Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GGAC), (art) Catalunya, Art Barcelona (Abe) y la Associació de Galeristes Independents d’Art de Catalunya (GIC)– han decidido unir esfuerzos e impulsar conjuntamente Tardor de l’Art (www. tardorart.cat), una iniciativa que, a partir de exposiciones y propuestas culturales –gratuitas y para todos los públicos– tiene como objetivo acercar el arte a los ciudadanos, mostrar su lado más lúdico y, sobre todo, integrar las visitas a las galerías en el ocio familiar.

Tardor de l’Art girará alrededor de cuatro eventos: Cicle d’exposicions temàtiques, Eros+ismes: l’erostisme i la subjectivitat creativa, Els dissabtes d’Art Barcelona y Fora de joc. Y según sus organizadores, «es una programación plural y atractiva, que abarca todas las modalidades del arte». El proyecto se pondrá en marcha mañana con la apertura de Realismes: Classicisme i Modernitat, centrada en la pintura figurativa, y Eros+ismes: l’erotisme i la subjectivitat creativa, con la iconografía erótica como tema.

OCIO FAMILIAR / La primera es una de las cinco muestras programadas en el ciclo de exposiciones temáticas. A esta le seguirán otra dedicada a las vanguardias, otra centrada en la abstracción y dos basadas en la técnica (dibujo y escultura). Cada una de las muestras tendrá el espacio expositivo repartido entre las diversas galerías participantes. Lo mismo pasará con Fora de joc, un recorrido por la iconografía del fútbol, que se inaugurará en noviembre. Els dissabtes d’Art Barcelona (octubre y noviembre) será la propuesta más familiar de todas: incluirá visitas, talleres y conciertos. Tardor de l’Art tiene el apoyo del Institut Català d’Indústries Culturals, que ha invertido 60.000 euros, cuenta con la participación de 99 galerías y durará hasta diciembre.

NATÀLIA FARRÉ
BARCELONA

Elperiodico.com

Imatges, d'aquí.

Descobert a Yuglo: Héctor Barrón

2009-09-04T07:55:00.000+02:00

+ info, aquí.

«Mirades diverses, realitats múltiples»

2009-09-03T07:51:00.001+02:00

Fa temps vaig llegir que un projecte sobre una família homoparental havia guanyat la II Biennal de Fotografia de Girona, impulsada per l'INSPAI de la Diputació de Girona. Era una notícia del 29 de gener de 2009.

Les imatges del projecte «Mirades diverses, realitats múltiples» em van agradar molt, l'enfocament i la perspectiva em van resultar molt atractives i des de llavors estic a l'espera de conèixer més d'aquests dos fotògrafs, Mattia Insolera i Catalina Gayà.

Més informació sobre la notícia, aquí.

Indisciplinats

2009-09-02T09:34:00.000+02:00

Aquest dissabte 5 de setembre a les 12 h, s'inaugura a la Sala15 d'Olot l'exposició "Indisciplinats", on podreu trobar una obra de l'artista Francesc Granés, que us recomano.

Més informació: http://www.olot.org/cultura/sala15/

Múm - The Island of Childrens Children

2009-09-01T07:26:00.002+02:00

Aquesta cançó em remou per dins i és una de les cançons de la Banda Sonora del meu taller...

Reflexions sobre la pintura abstracta

2009-08-31T08:03:00.006+02:00

Expressió complexa 2007 (fragment)

Lo malo de la pintura abstracta es que hay que molestarse en leer el título de los cuadros. (Óscar Pin)

Pintar como los pintores del renacimiento, me llevó unos años, pintar como los niños me llevó toda la vida. (Pablo Picasso)

Un pintor es un hombre que pinta lo que vende. Un artista, en cambio, es un hombre que vende lo que pinta. (Pablo Picasso)

Solamente cuando ya no sabe lo que está haciendo, un pintor hace cosas buenas. (Edgar Degas)

Las pinturas tienen una vida propia que nace del alma del pintor. (Vincent Van Gogh)

Un cuadro toma vida ante la presencia de un espectador sensible, en cuya conciencia se desarrolla y crece. (Mark Rothko)

Descobert a FomentARTE: Joaquín Esquer

2009-08-30T09:00:00.000+02:00

D'ell m'agrada la netedat de les obres i l'ús de materials primaris, tot i que pugui semblar que està molt vist.
Madrid, 1966

OBRA PUBLICA:
- Escultura en bronce de “LABRADOR” (2.05 cm). Anquela del Ducado, Guadalajara.
- Escultura en bronce de “LAVANDERA” (1,95 cm). Anquela del Ducado, Guadalajara.
- Escultura en bronce “ESPARTERO” (2,05 cm). Tórtola de Henares, Guadalajara.

+ info, aquí.

Independent Collectors

2009-08-29T08:00:00.000+02:00

Segons la seva web en espanyol:

"La nueva comunidad para coleccionistas de arte contemporáneo.

Independent Collectors es una plataforma internacional para coleccionistas de arte contemporáneo. Aquí se reúnen coleccionistas de todo el mundo que comparten una forma de pensar y desean entrar en contacto con otros coleccionistas para crear una red en la que intercambiar experiencias e información de carácter general."

Però a la versió en anglès, ampliada, trobem una advertència per als artistes:

"Please take note:

Artists_ Independent Collectors is not the place to promote your art. There are other communities designed for that purpose and we encourage you to use them. Your collector’s personality is welcome here, of course and we trust you to know where to draw the line between your collection and promotion."

Ok, ho he pillat!

Ser artista y saber de arte

2009-08-28T07:34:00.002+02:00

Aquí us deixo una reflexió d'un artista canari, Marcos Lorenzo, que m'agrada molt i amb qui estic totalment d'acord en aquesta reflexió. I puc afirmar: "Sí, a mi també m'ha passat moltes vegades!"

"No es nueva la expresión: “yo me siento artista”. Partiendo de esta base, me sorprende con frecuencia la capacidad que se nos presupone a los “artistas” de conocer la vida obra y milagro de todo los ARTISTAS de ayer y hoy.

¿Quién -de los “artistas”- no se a tropezado alguna vez con el interrogatorio del seudo intelectual de turno que te pregunta por el pintor alemán (esta nacionalidad es muy frecuente en estas cuestiones) Mark Sêgningümnën. Ah!, ¿no lo conoces?, pues es muy reputado, que raro. En este caso “que raro” es sinónimo de: “que ignorante eres”. Y él sigue preguntando y tú sigues contestando: no. Y él “que raro”.

Los que no tenemos nada mejor que hacer con nuestro tiempo libre que dedicarnos a lidiar con un lienzo -o papel- en blanco, no necesariamente tenemos que ser eruditos en arte. Conocemos lo que nos gusta y por regla general solo profundizamos en lo que nos gusta mucho.

Me viene ahora a la cabeza una conversación mantenida hace unos meses con un galerista que intentaba comprender cómo era posible que no conociese a ninguno de los cinco artistas locales -Canarias- que me acompañarían en una colectiva. Mientras se lo preguntaba, yo pensaba: como quiere que conozca a estos compatriotas contemporáneos de medio pelo -como yo-, si no se ni quien es Mark Sêgningümnën.

¿Conocen los galeristas a los mejores galeristas?, ¿no?… “que raro”."

+ info: http://marcoslorenzo.wordpress.com/

Propera exposició de La Cambra Fosca a Barcelona

2009-08-27T08:25:00.007+02:00

Sí, sí, tinc una exposició i és a un centre fitness... I és que "Mens sana in corpore sano", oi? Així que a cultivar el cos i la ment!

http://www.holmesplace.es/

Ausiàs Marc, 9-1108010, Barcelona

Descoberta a FomentARTE: Ana Lorenzo Ribas

2009-08-26T08:10:00.000+02:00

M'agrada la dessolació de les seves imatges urbanes, jo també em sentiria així en aquesta gran ciutat... També ella és una jove promesa! Madrid, 1981

EXPOSICIONES COLECTIVAS:
2008 Pintores becados de Paisaje. Sala de Exposiciones de la Facultad de Bellas Artes de Madrid.
2008 “Animalística”. Sala de Exposiciones de la Facultad de Bellas Artes de Madrid.
2007 “Animalística”. Zoo de Madrid.
2007 Biblioteca Histórica de Madrid.2007 Sala de exposiciones de la Facultad de Bellas Artes de Madrid.
2007 Exposición “Pintores Pensionados del Palacio de Quintanar”. La Alhóndiga, Segovia.
2003 “Proyecto Zero”. Casa de la Cultura del Ayuntamiento de Parla, Madrid.

+ info, aquí.

Una reflexió sobre la vida

2009-08-25T08:51:00.002+02:00

Aquí us deixo una reflexió que fa anys vam fer en Marc i jo, i crec que és el millor que hem fet mai! Extreta d'una altra de les meves sèries d'adolescència (Doctor en Alaska) i que va influenciar molt en la meva forma de veure el món: la seva immensitat, les diferents cultures i la necessitat d'apendre dels demés per compendre el què ens envolta...

I no us oblideu de viure-la a cada moment!

Mayte Vieta i el silenci explícit

2009-08-24T08:17:00.003+02:00

Aquesta artista nascuda a Blanes (com jo!) és un exemple clar de l’excel·lent art que es fa a Catalunya. Mayte va realitzar la seva formació artística a l’Escola Massana de Barcelona entre els anys 1986 i 1991 i ha guanyat diferents premis i beques.

Des de suggerents fotografies fins a contundents escultures conformen el seu univers íntim i ampli.

+ info: http://www.maytevieta.com/

Erik Truffaz - Arroyo

2009-08-23T09:01:00.000+02:00

Això va més enllà de la música i acaricia tots els sentits...

Feria DEARTE Contemporáneo - 2010

2009-08-22T08:47:00.005+02:00

S'ha convocat la IX edició de la Fira DEARTE, que reuneix galeries, entitats i artistes espanyols, coincidint amb ARCO i ArtMadrid, per segon any consecutiu, amb la finalitat de contribuir a destacar la setmana "Madrid Capital del Arte".

Més de 150 creadors van estar representats amb les seves obres a l'anterior edició de DEARTE, des de joves valors del panorama espanyol actual, com artistes consagrats i noms que formen part de la història de l'art i de les vanguàrdies del nostre país. I jo he provat sort per si puc entrar!!!

Us deixo amb unes imatges de la fira que es va celebrar aquest any:

+ info, http://www.dearte.info/

Twin Peaks - El misteri s'amaga al bosc

2009-08-21T13:28:00.002+02:00

Encara se'm posen els pèls de punta quan sento aquesta cançó. Amb aquesta sèrie vaig passar la meva adolescència i em va marcar profundament...

I aquí una frase que em va ensenyar molt sobre la vida i la felicitat:

"Harry, I'm gonna let you in on a little secret. Every day, once a day, give yourself a present. Don't plan it, don't wait for it, just let it happen. Could be a new shirt,a catnap in your office chair or two cups of good, hot, black coffee.Like this.

- A present. Like Christmas?

- Yeah"

Associació DOTART

2009-08-20T08:28:00.002+02:00

Dot Art és una associació artística i cultural fundada el 2009 a Vidreres per joves amb inquietuds artístiques que pretén donar suport a futurs creadors i artistes per tal d’oferir serveis que s’adaptin a les necessitats artístiques del món contemporani.

Dot Art produeix, mostra i difòn creacions artístiques d’art contemporani, així com ofereix formació específica a través d’activitats artístiques, culturals i lúdiques.

+info: http://dotart.wordpress.com/

Bona sort! I qui sap, potser algun dia ens trobem!

Descobert a FomentARTE: José Luis Rubio Martín

2009-08-19T10:54:00.000+02:00

M'agrada l'expressió de la seva simplicitat, em deixa un espai per reflexionar a l'hora que m'omple la mirada... I és una jove promesa! Segovia, 1976

EXPOSICIONES INDIVIDUALES:

2007 “Pinturas”. Galería Montón de Trigo Montón de Paja.
2004 “El Silencio de la Memoria”. Galería Montón de Trigo Montón de Paja.
2002 Galería Valle Ortí. Valencia.
2001 “Catabasis”. Galería Montón de Trigo Montón de Paja.
2000 ARTEXPO Jove, Fira d´Art de Barcelona.
1999- 2000 Galería del Rancho. Torrecaballeros, Segovia.

+ info, aquí.

FomentARTE

2009-08-18T09:36:00.003+02:00

FomentARTE promociona de forma gratuïta els treballs d'artistes residents a Espanya en col·laboració amb galeries d'art, fundacions i institucions culturals, ajudant-les a desenvolupar la seva carrera i a difondre les seves obres en diferents espais.

+ info: www.fomentarte.es

Bill Viola i el diàleg amb un mateix

2009-08-17T13:10:00.007+02:00

A partir d'una contínua indagació sobre els interrogants que planteja la condició humana i la seva relació amb el món, l'artista Bill Viola ha creat una de les obres més personals de l'art contemporani i el seu treball transmet preocupacions constants que conviden a l'espectador a una recerca de la seva vida interior i a repensar les seves relacions amb l'ambient que l'envolta.

Les imatges del millor videoartista del moment es mouen entre l'ambigüitat de l'elevació espiritual i el reflex d'allò real. I és que a finals del anys 90, Bill Viola estava abrumat per totes les imatges transcendents i sense connexió amb allò real, amb el món actual, que l'envoltaven. Inspirat per la literatura mística, s'interessa per quelcom que els místics coneixien com ningú: el contacte amb el propi ésser com a experiència transcendental.

La seva obra és fruit de la seva necessitat de trobar una solució al conflicte existencial de l'home amb el seu entorn, com els seus treballs sobre les imprecisions en paisatges desèrtics, on la seva obra s'orienta cap a una captació sensible de la realitat exterior. Les imatges plasmen l'accentuada identificació de l'artista amb els paisatges desèrtics que passen a conformar per a l'autor la millor representació d'estats mentals interiors. "El paisatge pot existir com a una reflexió sobre les parets internes de la ment o com una projecció d'un estat interior sobre l'exterior. Els espais oberts i planers es presten a un monitoratge més clar del món interior subjectiu. Els espais urbans contemporanis parlen sense parar... removent les suggerències de l'exterior, les veus dels estats interns es tornen més intenses i clares".

A les obres de Bill Viola, l'experiència estètica resulta anestèsica i en comptes de ser un contacte amb la realitat, aquesta queda bloquejada, com si els nostres sentits quedessin sobrestimulats. Hi ha qui critica aquesta forma contemplativa i passiva de veure l'obra d'art: "davant la que l'espectador manté una actitud de veneració distant per una banda i de confiança en fondre's amb ella sense esforç, per una altra, ignorant que la recepció de l'art suposa un procés d'apropiació i, per tant, d'esforç, aprenentatge, competència."

Aquesta forma de mostrar-nos les seves obres produeix una partició d'allò sensible, consistent en fer visible allò que no ho era, en escoltar com a éssers dotats de la paraula a aquells que no eren considerats més que animals sorollosos. Les imatges de Viola estan lligades a una forma de veure que no requereix cap tipus d'esforç de l'espectador per descobrir un tipus de coneixement i, alhora, són l'únic mitjà per fer visible allò invisible.

Absorbit en la tasca conscient de crear imatges per als demés, Viola troba en l'inconscient la via cap a un diàleg amb la interioritat.

+ informació, aquí i aquí. Imatges d'aquí.

He estat molt lluny i ara ja he tornat...

2009-08-16T23:36:00.004+02:00

La nuesa de la percepció, 2009, 162x122cm

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.

Has d'arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Itaca t'ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Itaca

t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,

sabràs el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d'anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat

tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,

més lluny de l'avui que ara us encadena.

I quan sereu deslliurats

torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del demà que ara ja s'acosta.

I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers

que al seu poble són fidels,

afavoreixi el Déu dels vents

el velam del seu vaixell,

i malgrat llur vell combat

tinguin plaer dels cossos més amants.

Omplin xarxes de volguts estels

plens de ventures, plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers

si al seu poble són fidels,

el velam del seu vaixell

afavoreixi el Déu dels vents,

i malgrat llur vell combat

l'amor ompli el seu cos generós,

trobin els camins dels vells anhels,

plens de ventures, plens de coneixences.

Lletra: LLUIS LLACH, Viatge a Ítaca

No em puc veure...

2009-06-13T00:17:00.004+02:00

"No oblideu que jo no em puc veure, el meu paper es limita a ser el que mira el mirall"

Jacques Rigaut, poeta francés

La cambra fosca 2008 Acrílic sobre fusta 87x140cm

La ciutat dels nens perduts

2009-06-11T12:08:00.000+02:00

El misteri de ser artista

2009-06-07T19:38:00.006+02:00

Fa molt de temps que el misteri del funcionament del cervell m'ha fascinat i aquest estudi, que us comentaré tot seguit, és un granet de sorra que s'afegeix per resoldre aquest misteri.

"El doctor Secundí López-Pousa, neuròleg i pintor, s’ha interessat durant tota la seva trajectòria a conèixer per què algunes persones són capaces de desenvolupar activitats artístiques amb més facilitat que d’altres, per què algunes han fet de l’art la seva formade vida, i per què canvis en el cervell causats per les demències estan relacionats amb canvis en l’obra o les aptituds pictòriques d’alguns pacients."

Segons aquest article, la clau és l'hemisferi dret en el cas dels artistes dretans (hem de pensar que és al revés en els esquerrans). "«La pregunta que m’he fet moltes vegades és si la capacitat artística, de la mateixa manera que passa amb el llenguatge, pot estar vinculada a determinades estructures cerebrals», explica el doctor, que afegeix que tot apunta que, efectivament, és així."

I l'article detalla "«correspon a l’hemisferi dret la capacitat artística,encara que aquesta qualitat pugui ser controlada o inhibida per l’hemisferi esquerre». Una dualitat, diu el doctor, que concorda amb la seva experiència personal: «Quan he dedicat temps a la pintura, les percepcions sensorials s’han multiplicat, els colors són més rellevants, la generació d’idees augmenta i els canvis emocionals són més freqüents i davant meu m’obren un món poderosament més atractiu. En el dia a dia, com a neuròleg, el treball és ordenat, meticulós, analític, lineal, racional, lògic i objectiu. Sens dubte el meu hemisferi esquerre condiciona l’activitat de l’hemisferi dret»".

I és cert, jo també he pogut comprovar aquesta mateixa forma de racionalitzar o d'incrementar la meva creativitat, és possible que per aquest motiu necessiti continuar treballant en la meva feina diària, en què faig treballar més el meu lòbul esquerra, que em dóna ordre, capacitat de planificació, però alhora deixo que també treballi el lòbul dret, qui em proporciona idees creatives i innovadores per resoldre problemes. I a casa puc deixar via lliure al meu lòbul dret, que havent estat tot el dia reprimit per l'esquerra, esclata en idees, somnis i colors...

L'article planteja si es pot nèixer per ser artista i especifica que "és relatiu, més aviat, és déu a una combinació de l’herència genètica i, sobretot, de l’educació durant els primers anys de la vida, de manera que aquells a qui es dóna la possibilitat de ser més creatius solen tenir més desenvolupat l’hemisferi dret." Gràcies papis!!!!

Si voleu llegir més, trobareu l'article aquí.

"Unboxed the box" i visca la creativitat!

2009-06-04T14:31:00.003+02:00

La nuesa de la percepció

2009-05-24T00:19:00.005+02:00

Aquest és un fragment de l'obra que he presentat al premi de pintura La Garriga HONDA... Ja no hi ha volta enrere... Bona sort i espero poder-lo veure en la selecció del premi...

Premi de pintura HONDA La Garriga

2009-05-18T09:27:00.003+02:00

Em presento al Premi de pintura 2009 HONDA La Garriga. Per als que estigueu interessats, trobareu més informació aquí. La veritat, després d'haver-me presentat a diversos premis i concursos, aquest és el més seriós i amb un major nivell artístic (observant les obres seleccionades), així que em fa especial il·lusió...

Desitjeu-me sort, perquè no en tinc gaire als concursos i premis...

Imatges de l'exposició al Mostrar't

2009-05-09T18:35:00.001+02:00

Text foli de mà - La Cambra Fosca

2009-05-08T18:24:00.001+02:00

Espectres del record, 2007 - 100x70cm, Acrílic sobre fusta

La Cambra Fosca és un espai de revelació de la realitat, un lloc interior que processa la imatge exterior i en resulta una altra sobre una superfície. I és així com es presenta l’artista Cèlia Izquierdo, com una cambra fosca que ens mostra la realitat que hi ha en el seu interior.

L’abstracció és fruit de la reflexió sobre sentiments i emocions als quals no som capaços d’atorgar una imatge definida ni una paraula aclaridora, són abstractes en origen, només nosaltres podem saber com són, per tant, en contemplar l’obra d’aquesta artista no ens hem de preguntar què sentia ella quan pintava, sinó què sento jo quan miro l’obra. Amb el nom de les obres i l’ús de certes coloracions, l’obra pren una direcció predeterminada, però l’artista no es despulla davant nostra, només insinua i deixa un espai obert a la reflexió i a la valoració personal de cada un dels observadors.

Així que aquesta obra no s’ha de contemplar amb els ulls de la cara, sinó que s’ha de sentir amb els ulls de l’ànima i deixar-nos endur per la llibertat de les nostres emocions i pensaments.

Inauguració de l'exposició "La Cambra Fosca" al Mostrar't

2009-05-07T23:29:00.005+02:00

S'ha inaugurat l'exposició "La Cambra Fosca" al Mostrar't, a l'Estació Espai Jove.

La Cambra Fosca és un espai de revelació de la realitat, un lloc interior que processa la imatge exterior i en resulta una altra sobre una superfície. I és així com es presenta l’artista Cèlia Izquierdo, com una cambra fosca que ens mostra la realitat que hi ha en el seu interior.

L’abstracció és fruit de la reflexió sobre sentiments i emocions als quals no som capaços d’atorgar una imatge definida ni una paraula aclaridora, són abstractes en origen, només nosaltres podem saber com són, per tant, en contemplar l’obra d’aquesta artista no ens hem de preguntar què sentia ella quan ho pintava, sinó què sento jo quan miro l’obra. Amb el nom de les obres i l’ús de certes coloracions, l’obra pren una direcció predeterminada, però l’artista no es despulla davant nostre, només insinua i deixa un espai obert a la reflexió a la i valoració personal de cada un dels observadors.

Així que aquesta obra no s’ha de contemplar amb els ulls de la cara, sinó que s’ha de sentir amb els ulls de l’ànima i deixar-nos endur per la llibertat de les nostres emocions i pensaments.

Exposició: Mostrar’t, a l’Estació Espai Jove de Girona - C. Santa Eugènia, 17. Tel. 972 22 00 70

Data: del 4 al 31 de maig

Horari: de dill. a div. de 10 a 14h i de 16 a 20h

Bellesa i melangia

2009-05-06T09:25:00.000+02:00

És el que sento quan escolto aquesta cançó... I encara tenim pendent veure la pel·lícula Donnie Darko! Ara que el món del cinema s'està morint, haurem de recòrrer a pel·lícules antigues...

Exposició al Mostrar't (Estació Jove, Girona)

2009-05-04T00:54:00.001+02:00

> Imatges exposició al Mostrar't - Girona
> Text de l'exposició al Mostrar't
> Text foli de mà - La Cambra Fosca

Exposició de La Cambra Fosca al MOSTRAR'T

2009-04-30T21:44:00.008+02:00

El proper dia 4 i fins el 31 de maig podeu visitar al Mostrar’t (Estació Jove de Girona) LA CAMBRA FOSCA de CÈLIA IZQUIERDO.

Lluita interna 2006 Acrílic sobre tela 46x38cm

Tot i la joventut s’ha relacionat la trajectòria de Cèlia, amb l’obra artistes tant rellevants com Jackson Pollock, Kandinsky o Antoni Tàpies. I no podem negar els punts que uneixen l’obra de Cèlia Izquierdo amb la d’aquests grans creadors però no podem passar per alt que ni les intencions de Cèlia, ni les d’aquests grans artistes son, ni podrien ser, les mateixes. I si acabéssim aquí la nostre ressenya cometríem un greu error per que precisament quan ens endinsem en la voluntat de l’artista és on comencen a trobar l’autèntic interès de La cambra fosca.

La manca de figuració i la falta d’una educació visual en els estudis obligatoris provoquen una total falta d’interès fruït de la incomprensió. Hem de llegir més enllà de la obra, més que endinsar-nos en ella, deixar-nos abrigar per l’aura que aquí encara no ha perdut.

Converses amb la buidor 2007 Acrílic sobre fusta 60x120cm

Ens podem preguntar sobre la necessitat que sorgeix davant aquesta obra que l’artista l’expliqui. Fins a quin punt és imprescindible per l’espectador, el crític o l’historiador tenir coneixement del codi simbòlic de l’artista? Cal que Tàpies ens digui que és per a ell una creu, una mà, una forma simple i abstracte com ho és un tirabuixó? Si ho sabem gaudirem més de la seva obra?*1

Cèlia, així com alguns experts, creu que no, que precisament en això radica la qualitat d’una bona obra. I de fet, és un propòsit al que hem d’aspirar. Si bé en un temps passat també resultaven incomprensibles algunes obres i avui dia ens fascinen amb coneixement o no directe del seu autor, un dia l’abstracció serà plenament acceptada i valorada, com es mateix.

Actualment però, una servidora, es decanta per creure que la informació aportada pels experts i especialment pel propi autor és imprescindible. Si tots fóssim capaços de plantar-nos davant qualsevol obra i entendre exactament el mateix*2, no hi hauria ningú capaç d’agafar un dibuix d’un nen de primària per comparar-lo amb un quadre de Mark Rothko, ni escriure a la premsa un article com aquest.

A La Cambra fosca de la Cèlia hi podem trobar peces d’escultura a partir de materials envellits, com la fusta i el ferro, amb sustentats per superfícies de guix.

Pell enverinada 2007 Acrílic i vernís sobre fusta 53x102cm

La pintura és estesa sobre grans plafons de fusta, és aplicada a partir de taques, generalment, sense ús de pinzells. A vegades el suport és el cartró.

A la cambra fosca es dóna una volta de 180º a l’abstracció. Sense complexes l’autora n’explora el propi mètode creatiu que potser, de tant mitificat, ha acabat enquistant-se en alguns artistes. Ens fa plantejar doncs si hi ha un mètode vàlid i un d’erroni per l’artista abstracte. Sembla ser que si anem als llibres així és.

Cèlia crea a partir de la casualitat (aquí el punt d’unió amb Pollock). La pintura és projectada, es deixa lliscar lliurement per la superfície, es barreja amb altra pintura i a vegades es torna a començar capa sobre capa... En aquest punt és quan l’artista es deixa engolir per la pròpia plasticitat de les formes i com si unes taques de Rorschach es tractés es revel·la l’obra. Cèlia, com ella mateix en alguna ocasió ha comentat, no és més que una intermediària. Ella retorna a l’abstracció la forma de la que en realitat prové.

Què hi ha, doncs, dins aquesta cambra fosca? Hi trobem, més enllà de taques de pintura, un pas mes enllà en el llenguatge abstracte.*3

Rumors del passat 2007 Acrílic i vernís sobre fusta 41x75cm

Si en l’home i la dona han perdurat les mateixes pors al llarg dels segles, no hi ha dubte que la més inquietant de totes és la por a la nostre pròpia desconeixença. Perque podríem estar xerrant amb un desconegut en un bar, davant una tassa de cafè durant hores i hores, abans d'adonar-nos que la persona que tenim davant no és més que el nostre reflex en un mirall.

No voldria acomiadar aquesta breu ressenya sense convidar-vos a anar a visitar-la i així trobar-se, cara a cara, amb l’obra perque, de fet, és la que interessa “llegir” realment. No es poden perdre aquesta excel·lent mostra d’abstracció i art conceptual de l’artista gironina.
.................................................................................................................
*1. Aquest debat sovint ens porta a determinar el valor de la hermeneutica dins la història de l’art i sobretot en el camp de la crítica artística.

*2. No podem plantar-nos davant una obra i veure el mateix de forma universal per que tota imatge es processada en el nostre cervell on hi intervé el nostre substrat cultural i totes les nostres vivències personals que ens fan individus amb un pensament únic i irrepetible.

*3. Un pas endavant com el manierisme ho va ser en el renaixement? Potser aquesta es una comparació molt exagerada. Segurament ho es peró està clar que no hi ha res que sorgeixi del no-res. L’abstracció igual que el nihilisme com més es reafirma, menys sentit té.

Text: Meritxell Gil.
Imatges: Cèlia Izquierdo.

Cobrar per gaudir!

2009-04-29T21:29:00.004+02:00

Cuenta una leyenda oriental que un rico comerciante encargó a un pintor un cuadro de un gallo, su mascota favorita. Fueron pasando los meses sin tener noticias del encargo. Finalmente, se dirigió al taller, y cuál fue su sorpresa al ver que ni siquiera había comenzado el cuadro. Pero el pintor le hizo sentarse, cogió el lienzo y en pocos minutos lo completó brillantemente. Era una obra maestra, sin duda, que emocionó al mecenas. Pero, cuando fue a pagar, le pareció una barbaridad la cifra requerida por una labor "de un cuarto de hora". Entonces el pintor le mostró cientos de bocetos de gallos que había ido elaborando durante todo un año, hasta alcanzar la maestría final. El comerciante le dio la razón y pagó.Hoy en día, le habría contestado: "Sí, hombre, encima de que te diviertes, ¿además querrás cobrar?".

Este es el pan de cada día de muchos artistas. Se presupone que su recompensa es el propio encargo. Que tener la posibilidad de exponer su obra basta, que ver producido su diseño es ya un honor. Son oportunidades para ir haciendo currículo. Pero, y mientras, ¿de qué viven? Hay que entender que la mayoría de artistas destinan gran parte de su vida a la formación, al tanteo, a la investigación, sin poder obtener rendimiento inmediato. Apenas unos cuantos genios han visto compensado su talento económicamente. Sin embargo, entendemos que en otras profesiones no creativas se cobre directamente por la labor, sean banqueros, mé- dicos o futbolistas. Respecto del gremio de la farándula y la cultura, aceptamos que merezcan premios, becas, exposiciones, homenajes, libros... ¡pero que encima quieran cobrar por disfrutar, vaya morro!

Article de JULI CAPELLA, a El Periódico

Juan Muñoz

2009-04-24T09:21:00.009+02:00

Tras pasar por la Tate Modern de Londres y por el Guggenheim de Bilbao, Juan Muñoz regresa a su ciudad natal, Madrid, en forma de retrospectiva en el Centro de Arte Reina Sofía. Se trata de la exposición más completa celebrada sobre el artista —fallecido de forma prematura en 2001— hasta la fecha. Esculturas, dibujos, instalaciones, obras radiofónicas, escritos, 'ingenios'... se reparten por diferentes espacios del museo, favoreciendo la teatralidad de la muestra, y llenando de magia e imágenes inquietantes los rincones del Reina Sofía.

«Me gustaría que el espectador pudiera entrar en la obra de arte como un actor entra en su propia escena... Me gustaría que quien acude a una exposición, ya sea en un museo o en una galería, se comportara como lo haría un actor, un actor inmóvil», afirmaba Juan Muñoz. Por eso sus obras invitan al espectador a sumergirse en ellas, casi a convertirse en un elemento más, como sucede en esta 'Pieza de conversación' (1994), por la que el espectador se ve obligado a pasar para poder recorrer la exposición completa.

«Juan Muñoz logra crear un espacio psicológico, que implica al espectador y le obliga a reconstruirlo», explica el director del Reina Sofía, Manuel Borja-Villel. «El escultor ofrece un fragmento, que a su vez lleva a otro fragmento», añade.'Many times' (Muchas veces) (1999) es una de sus obras más conocidas y también más ambiciosas; de hecho, ocupa una sala completa. Está formada por cien figuras, cuyos rostros son similares: todos tienen rasgos asiáticos y sonríen con beatitud. Sólo sus posturas los distinguen y llenan de movimiento. Pasear entre ellos provoca sensaciones extrañas: el espectador invade el espacio de las figuras, de forma hasta grosera, y ellas permanecen impertérritas, sus ojos nunca miran al visitante.
Los espejos aparecen con frecuencia en la obra de Juan Muñoz, que veía en ellos una forma de expresar alteridad: el espectador se refleja en la obra, pasa a formar parte de ella, sin que la figura que la protagoniza se inmute o salga de su ensimismamiento. Llega incluso a resultar frustrante. Imagen: 'Una figura', 2000.Premio Nacional de Artes Plásticas en 2000, un año antes de su muerte en Ibiza, Juan Muñoz se sentía especialmente atraído por el misterio, las ilusiones y los relatos que pusieran en un brete psicológico al espectador. Es el caso de los 'Dibujos-gabardina', pintados con tiza blanca sobre tela de gabardina negra. Imagen: 'Ventrílocuo mirando un doble interior', 1988-2001.
Buena parte de las esculturas de Muñoz se apoyan sobre una pesada base esférica, mietnras que su parte superior es humana. Son de un tamaño inferior al ser humano medio y no muestran expresión en el rostro, que la mayoría de las veces está desdibujado. La posición de la figura es suficiente para entender lo que hace y transmitir una sensación de intimidad, de estar compartiendo con ella un secreto. Detalle de 'Figura que escucha'.

*Fragment extret de l'article d'Elena Mengual
http://www.elmundo.es/albumes/2009/04/21/exposicion_juan_munoz_reina_sofia/index.html

Tòpics típics

2009-04-22T22:57:00.001+02:00

Ho he trobat al bloc de "Quiero ser... galerista de art e". Per a qui no ho entengui:

Art Modern= Jo podria haver fet això + Sí, però no ho vas fer

Un tòpic que no m'agrada i que algú li ha trobat la seva gràcia! I de debó, ara em fa gràcia!!!!

Silencis malentesos

2009-04-02T00:58:00.002+02:00

Cèlia Izquierdo. Retrat descarnat, 2007. Acrílic sobre fusta 60x50cm

V. Natura oblidada

Part 2- (de la part “Les ulleres del terrorista”).

Un dia caldria dir-nos
que a part de nom, també érem,
som,
silencis malentesos.
Passem, però ho fem tan prim
com destrals afilades que obren
pinyonets pels nens morts en vida.

No-res resulta transcendent
ni tu, ni jo, ni l’oblit dels escalfadors.

*
Marc Masdéu, “Els escalfadors”

El artista

2009-03-31T00:48:00.000+02:00

O cómo comprender, riendo, el arte contemporáneo

Tanto a quienes consideran incomprensible el arte contemporáneo como a los expertos en el tema, hay que aconsejarles ver "El artista", película de los argentinos Gastón Duprat y Mariano Cohn, presentada en competición en el Festival de Toulouse.

Recibida con una estruendosa ovación, "El artista", inclasificable, es una auténtica bocanada de aire fresco, una obra que hace reír y meditar al mismo tiempo, oscilando entre la comedia, la sátira, la reflexión sobre el arte y el acto creativo. Es también un verdadero logro plástico, puesto que cada uno de sus planos es concebido como un cuadro.

Jorge Ramírez (Sergio Pangaro) es enfermero en un hospital geriátrico, donde se apropia de los dibujos hechos por uno de sus pacientes, Romano (interpretado por el escritor Alberto Laiseco), un anciano encerrado en sí mismo que sólo habla cuando tiene ganas de fumar. Jorge Ramírez presenta como suyos los dibujos del viejo a una galería de arte y se convierte rápidamente en artista de éxito.

El espectador no ve nunca las obras, es la cámara la que contempla desde ellas a quienes las miran. Sólo ve los gestos de la creación del viejo Romano, tan fuertes que permiten adivinarlas.

Alrededor de Jorge, que va ganando fama como artista, la trama va haciendo descubrir todo el mundillo del arte, un medio a menudo esnob y en el que frecuentemente el discurso intelectual pleno de referencias eruditas oculta la ausencia de ideas.

Artistas, curadores, galeristas, críticos, historiadores del arte: ninguno de los personajes, pintados de manera deliciosa, escapa a una ironía sutil que evita empero la farsa.

El guionista de la película es un verdadero experto en la materia, el curador Andrés Duprat, que pidió a su hermano Gastón y a Mariano Cohn que la dirigieran. Los dos cineastas, documentalistas y autores de vídeos, realizan con éste su primer largometraje de ficción.

"Quisimos una película sobre el arte y la creación, pero también sobre el epifenómeno artístico, el mundo social del arte contemporáneo, ese mundo que involucra a todos los agentes y sobre todo al circuito de validación del arte", declaró Andrés Duprat, que presentó la película en Toulouse.

Un mundo que Andrés Duprat dice "amar y detestar al mismo tiempo". Dos sentimientos reflejados en la película, en la que los personajes son pintados sin concesiones pero con una cierta ternura. ___________________________________________

Text extret d'aquí. No us perdeu el trailer de la película.

I'm a lonely soul...

2009-03-29T00:49:00.001+01:00

No tinc paraules per descriure com em sento en sentir aquesta cançó, que m'enfonsa en la foscor i després m'omple de llum...

Un altre dia...

2009-03-26T23:42:00.003+01:00

Fa temps que no vol marxar, es queda amb mi i no em deixa en pau ni un segon... Em desperto cada matí i segueix amb mi, però no puc fer mala cara, somric i faig veure que no el veig, que no el sento. Llavors em miro al mirall i el veig reflexat, no puc amagar que està amb mi, em maquillo ràpid per no veure'l més. Després retoco la meva disfresa i marxo a la feina... És un altre dia en la meva vida, un altre dia d'aparentar, amagar, aguantar.

En silenci...

2009-03-25T09:08:00.002+01:00

Words like violence

Break the silence
Come crashing in
Into my little world
Painful to me
Pierce right through me
Cant you understand
Oh my little girl

All I ever wanted
All I ever needed
Is here in my arms
Words are very unnecessary
They can only do harm

Vows are spoken
To be broken
Feelings are intense
Words are trivial
Pleasures remain
So does the pain
Words are meaningless
And forgettable

All I ever wanted
All I ever needed
Is here in my arms
Words are very unnecessary
They can only do harm

Enjoy the silence

*Depeche Mode - Enjoy the silence

Una nit molt sofistacada...

2009-03-15T01:35:00.007+01:00

Aquest cap de setmana tinc ganes de sortir a la nit... I millor amb música i imatges com les d'aquest vídeo... És sensual, sofisticat i elegant...

Una exposició insòlita

2009-03-14T17:00:00.003+01:00

Aquest cap de setmana he fet una exposició privilegiada, ni més ni menys que a les cases de l'Onyar, una de les zones més fotografiades pels turistes que venen a Girona... I tot gràcies als meus "galeristes": l'Oriol i l'Anna, que volien renovar la seva pancarta de NO A LA MAT i hem fet un "quadre-pancarta".

Si el voleu visitar, passeu pel Pont de Sant Agustí (plaça Independència) i mireu enlaire!!!

Primer programa d'Ànima

2009-03-13T09:31:00.005+01:00

Per si us el vau perdre, com jo...

Avui s'estrena Ànima...

2009-03-09T11:51:00.006+01:00

Avui estrenen a les 21.45h al Canal33 la nova proposta cultural i jove dels vespres. Es tracta d'Ànima, que es va vendre com la continuació de Silenci, tot i que sembla una aposta més ferma, i esperem que tant innovadora i atrevida... Estarem alerta a les novetats.!!!! Podeu trobar més informació aquí.

Bona sort a l'equip!!!

El poder de la veritat...

2009-03-04T09:12:00.003+01:00

Vaig anar a veure aquesta pel·lícula amb el meu pare quan era petita. Em va aterrir, alhora que em va enamorar... Però sobretot em va marcar, va influenciar la meva manera de percebre el món que m'envoltava.

Està en anglès, però s’entén perfectament, les imatges parlen per si soles...

Exposició a l'estació Zona Jove de Girona

2009-02-26T02:05:00.003+01:00

Tinc una exposició!!! Sí, sí, els organitzadors del Mostrar’t (mostra d’art jove a l’Estació Zona Jove de Girona) han comptat amb mi per a la propera exposició del mes de maig. La inauguració serà a l’abril, així que ja us mantindré informats. Esteu tots convidats!!!

Aquí teniu algunes de les obres que trobareu a l’exposició...

Treballant en el nou projecte

2009-02-25T02:01:00.001+01:00

Ja estic començant a treballar en la propera sèrie de quadres i escultures. I m'he decidit a posar-vos al dia perquè m'he trobat amb una feliç coincidència gràcies a un blogger creador i amant de la poesia... Al llegir aquestes paraules he quedat copsada, perquè descriuen una part dels sentiments que reflecteix la nova sèrie d'una forma molt concisa. Us deixo també unes imatges inspiradores per a que deixeu còrrer la vostra imaginació...

Arbres incrèduls:
el silenci us crida,
llunyana l’alba.
Si brodeu encanteris,
sou les clarors audaces.

Arestes, de Joan-Ignasi Elias i Cruz

+info: Objecte caminant no identificat

Imatges de l'artista Pablo S. Herrero.

Omplint l'ànima de bona música...

2009-02-20T10:25:00.000+01:00

Sobre l’art i la seva interpretació

2009-02-11T10:04:00.001+01:00

Des de fa temps, el fet que moltes persones cultes i amb projecció mediàtica critiquin i rebutgin l’art contemporani gratuïtament, m’ha fet reflexionar sobre com podem fer que les persones “normals” entenguin l’art. Bé, més humilment, m’agradaria compartir la forma com jo miro una obra d’art i què sento, sense tenir cap formació en història de l’art ni en belles arts... Comencem!

En un article, Remedios Ávila (2007) feia una reflexió interessant: “Què ens ensenya l’art sobre nosaltres mateixos?, què ens descobreix l’art?, quin és el secret de la seva mirada?, què ens fa veure l’art i quin és el seu valor real?”. I després de llegir això ja no el vaig poder deixar… ¿Per què ens fa por plantar-nos davant d’un quadre i valorar-lo segons si ens agrada o no ens agrada? No fem el mateix amb la música? Potser no entenem d’instruments i no sabem si la interpretació dels músics està sent impecable, només sabem que ens agrada, que la tornaríem a escoltar, i ja tenim feta la nostra valoració. I quan ens enamorem? Qui analitza aquesta sensació quan està enamorat? Simplement ens agrada aquella persona, potser és química, o una connexió invisible que fa que aquella persona ens atregui inexplicablement... Doncs igual ens passa amb una obra d’art!

De fet, segons Hanna Segal (1955) el plaer estètic que produeix l’obra d’art vindria definit pel grau d’identificació que el subjecte té amb ella. Això ens porta a la catalogació immediata entre bonic o lleig en la contemplació de qualsevol obra, i Segal definia, de la següent forma:

bonic és allò que produeix en l’espectador sensacions harmòniques, de benestar, d’equilibri, donant-li la possibilitat de reviure inconscientment sensacions de reparació i permetent-lo identificar-se amb l’obra;
lleig és allò que promou conflictes no resolts, el que omple l’individu de tensió, mobilitza els odis i reviu els sentiments perseguidors.

És a dir, que la nostra interpretació davant d’una obra d’art no és només intel·lectual o estètic, sinó també afectiva i inconscient.

Remedios Ávila (2007) continua explicant que l’art consisteix en una minuciosa observació de nosaltres mateixos i de les nostres impressions. També Marcel Proust (1927) adverteix que l’art posa de manifest un “saber preexistent” i llença llum sobre els nostres abismes i les nostres profunditats: “Només ve de nosaltres mateixos allò que nosaltres traiem de la foscor que està en nosaltres i que els demés no coneixen. Jo havia arribat a la conclusió de que no som, de cap manera, lliures davant l’obra d’art, no la fem a la nostra manera, sinó que preexisteix en nosaltres”. De la mateixa manera, segons Erdelyi (1987), l’art utilitza diferents nivells de significat, ja que la realitat és diferent segons qui la contempli, i el mateix artista ignora les seves pròpies motivacions internes.

I sobre l’ús de l’abstracció per expressar la meva realitat... Utilitzaré una afirmació de Remedios Ávila (2007): “el llenguatge revela el més tràgic de la nostra condició: és insuficient quan es tracta de referir-se al més profund, al més íntim de nosaltres mateixos”, i és que, quina forma tenen els nostres sentiments? De quin color són els nostres secrets més profunds?

Cèlia Izquierdo, 2009

_________________________________

Bibliografia:

Ávila, R. (2007). La mirada del arte y su valor de verdad. Aproximación a la relación entre filosofía y literatura. Thémata. Revista de Filosofía. Núm. 39, 409-414

Erdelyi, M.H. (1987). Psicoanálisis - La psicología cognitiva de Freud. B. Aires: Labor.

Proust, M. (1927). El tiempo recobrado. En busca del tiempo perdido. Trad. C. Berges, Alianza, Madrid, 1993.

Segal, H. (1955). Aproximación psicoanalítica a la estética. En M. Klein y otros. Nuevas direcciones en psicoanàlisis (vol. III). B. Aires: Paidós-Hormé (1975).

La banda sonora de la meva vida

2009-02-08T14:09:00.000+01:00

Mentre pinto, m'agrada escoltar música com aquesta, se'm fica per sota la pell i sento que m'omple l'ànima...

La percepció de l'art segons Marcel Proust

2009-02-03T02:00:00.001+01:00

Un amic m'ha fet descobrir una obra sublim de Marcel Proust: "A la recerca del temps perdut". Aquest autor té la clara voluntat d'incloure la realitat en totes les seves dimensions, en totes les seves possibles percepcions. Respecte a les seves reflexions sobre l'art, m'he pres la llibertat de robar-li uns paràgrafs que m'han semblat que descriuen i comprenen perfectament l'art i a l'artista:

“Cuando un insolente nos insulta, seguramente preferiríamos que nos alabara y, sobre todo, cuando una mujer nos traiciona, ¡qué no daríamos por que no fuera así! Mas el resentimiento de la afrenta, los dolores del abandono serían entonces las tierras que nunca conoceríamos y cuyo descubrimiento por penoso que le sea al hombre, resulta precioso para el artista”.
“Sólo mediante el arte podemos salir de nosotros mismos, saber lo que ve otro de ese universo que no es el mismo que el nuestro, y cuyos paisajes nos serían tan desconocidos como los que pueda haber en la luna”.

Precisament, Remedios Ávila Crespo(1), del departament de Filosofía de la Universitat de Granada reflexiona: "el arte pone de manifiesto un "saber preexistente" y arroja luz sobre nuestros abismos y nuestras profundidades" I fa referència a un altre text de Proust: "sólo viene de nosotros mismos lo que nosotros sacamos de la oscuridad que esté en nosotros y que los demás no conocen. Yo había llegado a la conclusión de que no somos libres ante la obra de arte, de que no la hacemos a nuestra guisa, sino que preexiste en nosotros, tenemos que descubrirla porque es a la vez necesaria y oculta, como lo haríamos tratándose de una ley de la naturaleza."
Aquesta autora continua el seu article: "la tarea de la filosofía (igual que la de l'art) consiste en arrojar luz sobre los juicios secretos de la razón común, en hacer emerger lo que anida en las profundidades y en lo oscuro; en tomar conciencia de aquello que sabemos, pero que no sabemos que sabemos."Sense paraules...

_______________________
(1) "La mirada del arte y su valor de verdad. Aproximación a la relación entre filosofía y literatura" 2007. Thémata. Revista de filosofía. Núm 39, pp 409-414.

Ghost in the Sell

2009-01-27T13:35:00.000+01:00

Estètica, argument, filosofia... Aquesta és la millor pel·lícula manga que he vist mai i s'avança als seus temps... I la música és perfecta!

Ara estic escoltant...

2009-01-06T09:08:00.000+01:00

Vaig quedar tan impactada per la pel·lícula que no l’he pogut tornar a mirar... Però la música no deixa de sonar dins el meu cap de forma obsessiva, no és meravellosa? És capaç de portar-te de dalt fins a baix i enfonsar-te en l’obscuritat més profunda de les misèries de la nostra societat...

Galeria de La Cambra Fosca

2008-12-27T01:58:00.000+01:00

La cambra fosca 2008 Acrílic sobre fusta 87x140cm

La forma de les carícies 2007 Acrílic sobre fusta 120x100cm

Entre els llençols 2006 Acrílic sobre fusta 120x100cm

Íntima simplicitat 2007 Acrílic, vernís i serradures sobre fusta 120x100cm

Ofegar el desig 2007 Acrílic sobre fusta 100x120cm

Ritme poètic 2006 70x120cm Acrílic sobre fusta

Callar el sospir 2006 120x70cm Acrílic sobre fusta

Converses amb la buidor 2007 Acrílic sobre fusta 60x120cm

Pell enverinada 2007 Acrílic i vernís sobre fusta 53x102cm

Entre nosaltres 2008 Ferro oxidat i fusta

El domini del dolor 2008 Fusta i plàstic

Lluita interna 2006 Acrílic sobre tela 46x38cm

Reflexions incertes 2007 Acrílic sobre fusta 57x47cm

L'empremta de la teva veu 2008 Acrílic sobre fusta 97x106cm

Rumors del passat 2007 Acrílic i vernís sobre fusta 41x75cm

Les fronteres del plaer 2008 Acrílic sobre fusta 86x89cm

La covardia humana 2007 Guix i fusta

La memòria de la pell 2008 Ciment, fusta, ferro oxidat i filferro

L’abatiment de la imperfecció 2008 Fusta, alumini i acer

Desterrar l’ànima 2008 Fusta i ferro oxidat

Espectres del record 2007 100x70cm Acrílic sobre fusta

Entre les petjades 2007 73x54cm Acrílic sobre cartró

Víctima de la frustració 2007 73x54cm Acrílic sobre cartró

Lliçons mortes 2007 Acrílic sobre fusta 70x60cm

Penombra infectada 2007 Acrílic sobre fusta 60x50cm

Incomoditat latent 2007 Acrílic sobre fusta 60x50cm

Retrat descarnat 2007 Acrílic sobre fusta 60x50cm

Expressió complexa 2007 Acrílic sobre fusta 70x60cm

Fragmentació emocional 2007 Acrílic sobre fusta 70x60cm

Forçar el final 2008 Guix i ferro oxidat sobre fusta

La Cambra Fosca

2008-12-20T01:57:00.000+01:00

En nombrosos documents es descriu la cambra fosca com un instrument òptic capaç d’obtenir la projecció plana d’una imatge real sobre la paret de la seva superfície interior. Aquest invent, que apareix en la història des de la Grècia Clàssica, era utilitzat antigament com a ajuda per al dibuix. La imatge, que era projectada sobre un suport pla, podia servir de pauta per dibuixar-hi al damunt.

Aquest apunt històric esdevé fonamental per analitzar la sèrie d’obres incloses a La cambra fosca. Podem observar com Cèlia Izquierdo mostra, com ja ha fet en altres ocasions, retrats de qüestions, fonamentalment, intangibles. Podríem pensar que aquesta qüestió allunya la seva obra dels plantejaments realistes que possibilita i promou aquest antic invent, embrió de la fotografia. D’altra banda, es pot afirmar que apareixen profundes similituds entre el funcionament d’aquest instrument que facilita la plasmació en dues dimensions de la realitat i la seva proposta artística.

D’una banda, tal com exposen alguns experts, provablement la cambra fosca no va tenir un inventor concret. Qualsevol habitació que es presentés amb una petita escletxa de llum o una finestra podia actuar-hi sense que ni tan sols aquest efecte fos pretès. Cèlia Izquierdo presenta en aquesta sèrie d’obres un exemple més d’aquesta casualitat convertint-se a ella mateixa, com a artista, en una metàfora, en un instrument de plasmació de la realitat. En aquesta ocasió reflexiona sobre el seu propi procés creatiu i es presenta a ella mateixa com una cambra fosca, com un instrument de creació dotat d’un espai interior on, a través de la interacció quotidiana, que penetra en la obscuritat interior, dibuixa una expressió gràfica que li serveix de pauta per a la creació artística.

Per tot això, es podria creure que el resultat d’aquest procés interior no arriba a assemblar-se al de la cambra fosca, ja que l’obra que en resulta no és figurativa. Seria, sense cap dubte, un error. El producte resultant d’aquest procés creatiu retrata una realitat. Com ja s’ha pogut observar en altres ocasions, les obres d’aquesta artista gironina aposten per l’abolició de l’objecte en favor de la creació absoluta, essencial, intangible. Aquest fet però, en cap cas, s’allunya d’una situació de realitat. Que el llenguatge sigui abstracte no significa que aquest no faci referència a quelcom existent en la realitat subjectiva de l’artista. D’alguna manera, la realitat vivencial d’aquesta artista tenyeix totalment la seva producció artística.

És en aquest sentit que les obres de La cambra fosca esdevenen el resultat d’un procés creatiu molt concret: el d’una subjectiva interioritat, capaç de fotografiar la realitat -moltes vegades ja incorpòria- que és despullada fins a l’abstracció. És en aquest sentit que podem comprendre obres com Converses amb la buidor, Reflexions incertes o Íntima simplicitat entre d’altres. En aquestes obres s’ha suprimit tot element tangible i s’ha accentuat encara més el seu caràcter incorpori a través d’un llenguatge plàstic marcat per una iconografia de taques, regalims i esquitxos.

Dins aquesta mateixa sèrie es percep una gran predominància dels elements relacionats amb el cos. A la sèrie anterior El silenci de les respostes ja apareixia aquesta qüestió. Un element corporal de gran suggestió que utilitza de nou és la pell. Peces com Entre els llençols, La forma de les carícies o Pell enverinada, no deixen d’incorporar una clara referència a aquest teixit de recobriment corporal connectat directament a qüestions emocionals a través de la seva experimentació tàctil.

D’altra banda es fa referència a altres qüestions corporals. És molt interessant l’evolució i establiment d’alguns recursos iconogràfics que aquesta artista ha anat gestant, vinculant el malestar amb una expressió plàstica de forma ovalada caracteritzada per una pintada blanquinosa i de textura espessa. Sense cap dubte Cèlia Izquierdo continua treballant la transposició d’estats psicològics o emocionals corporitzant-los. Obres com Penombra infectada, Retrat descarnat, Incomoditat latent, Expressió complexa, Lliçons mortes o Fragmentació emocional presenten el malestar enquistat en un espai indeterminat del cos. Aquesta idea havia aparegut ja a El silenci de les respostes en l’obra Contenir el dolor, una peça escultòrica que es presentava com un nucli compacte que explicava el malestar corporal que genera el pes del dolor en ser contingut. D’aquesta mateixa manera, les formes ovalades, que apareixen a les obres esmentades dins aquesta sèrie, mostren un nucli de malestar, com un tumor enquistat en un teixit corporal.

Després d’analitzar les diverses obres que conformen La cambra fosca hom pot adonar-se que, a banda d’una clara declaració del procés creatiu d’aquesta jove artista, aquesta sèrie esdevé un pas més en el desenvolupament de l’univers poètic que explora i que, sense trencar amb la sèrie anterior, proposa a l’observador camins per reflexionar sobre la cara més íntima de la pròpia interioritat utilitzant el cos com a espai d’introspecció. Tots som una cambra fosca.

Laura Masó, 2008

Imatges exposició - Tossa de Mar 2008

2008-11-27T00:36:00.000+01:00

Exposicions

2008-11-27T00:18:00.035+01:00

Aquí podeu consultar les imatges i documents referents a les exposicions.

Exposició "Bosc endins", Sala Benet Frigola, Ajuntament d'Hostalric, del 4 de desembre de 2009 al 3 de gener de 2010

Exposició "La Cambra Fosca", Holmes Place Urquinaona (Barcelona) - del 5 de setembre al 30 d'octubre de 2009

http://www.holmesplace.es/
Ausiàs Marc, 9-1108010, Barcelona

Exposició "La Cambra Fosca", Mostrar't, Girona, del 4 al 31 de maig, 2009

Exposició virtual, IGAC (permanent)

Exposició virtual, Yuglo (permanent)
Exposició [El silenci de les respostes], Sala Massana, Tossa de Mar, 2007

Exposició [El Silenci de les Respostes], Tossa de Mar

2008-11-26T00:24:00.003+01:00

> Imatges exposició de Tossa de Mar
> Text del foli de mà
> Notícies sobre l'exposició

Repercussió mediàtica de l'exposició de Tossa de Mar

2008-10-03T01:39:00.003+02:00

Actualment, estic fent un recull de les notícies que fan referència a l'exposició [El silenci de les respostes] en els diferents mitjans de comunicació. Així que a mida que vagi trobant, aniré ampliant aquest apartat.

Tossa acull la primera exposició de Cèlia Izquierdo

Butlletí informatiu municipal de Tossa de Mar (pàg. 17)

Text del foli de mà de l'exposició [El silenci de les respostes]

2008-10-01T01:33:00.001+02:00

De la representació perceptible d’allò intangible a la mimesi o la genialitat romàntica, fins a l’actual banalització o espiritualitat extremes. L’art és l’inefable.

Aquesta és una qüestió que sovint dificulta la comunicació entre l’objecte artístic i l’espectador que, desarmat de coneixements analítics - tantes vegades considerats portadors de veritats qualificatives i interpretatives - desconfia de la pròpia subjectivitat com a criteri personal vàlid pel gaudi contemplatiu i estètic.

En aquest sentit, El silenci de les respostes és, pel visitant, un repte introspectiu emmarcat en un univers espiritual que respira la transcendència de les filosofies orientals. Cèlia Izquierdo proposa obrir finestres, com canals energètics, on deixar-se endur en un viatge espiritual privat i subjectiu, a la manera de Rothko. Espai i temps desapareixen en una ingravidesa còsmica de petites constel·lacions pictòriques que recorden l’obra del cèlebre artista nord americà Jackson Pollock. El procés d’abstracció que planteja aquesta jove artista gironina a El silenci de les respostes no busca traduir l’essència de la realitat tangible sinó que investiga i corporifica climes emocionals, on l’observador pot abocar-hi tota la seva subjectivitat. El llenguatge artístic no és un mer traductor de realitats, sinó que actua com un autèntic creador d’interrogants, capaç de generar - a través de la pròpia vida interna - quelcom nou, inexplorat.

Amb peces com La veritat oculta o El silenci de les respostes, es planteja una visió dual de la realitat. Aquesta és una idea que arrela del discurs platònic. La realitat de les persones succeeix, d’una banda, en un estadi tangible vinculat a la percepció a través dels sentits i, per altra banda, en un altre d’intel·ligible, en el qual la nuesa de les idees és el més rellevant. Aquestes dues formes de percebre l’existència són compatibles, però només la segona rebel·la autèntiques certeses.

En aquest mateix sentit, obres com L’abisme del desig o La veu de les ombres actuen com escenaris inductius on, com si fossin receptacles de tot i de res, aquestes obres permeten a l’espectador abocar un món interior i iniciar un viatge d’introspecció en direcció a l’anècdota personal.

L’accidentalitat quotidiana de les idees més nobles s’interroga també en un procés metacreatiu. No sempre és possible aconseguir d’una activitat creativa el resultat desitjat. L’accidentalitat – en sentit platònic – dóna ple sentit a peses com Creacions errònies. Les idees pures són impossibles de cosificar. Aquestes peces, accidents d’un ens etern i intel·ligible, n’expressen la imperfecció encadenades en un món sensible i finit. Es recupera aquí el mite de Frankenstein: l’emoció que es desperta no genera un sentiment d’insatisfacció, sinó una intranquil·litat agradable davant el fet meravellosament paorós de les Creacions errònies que brillen, imperfectes, amb llum pròpia. És un Culte a la imperfecció.

Sense abandonar la lògica platònica, Cèlia Izquierdo presenta un joc de transposicions on les emocions són corporitzades. Obres com Cicatrius o Contenir el dolor es mostren com metàfores sensorials de qüestions abstractes que arrelen de l’emocionalitat. De l’esperit al cos, una dinàmica d’empresonament.

Iniciar un recorregut conscient i viscut per El silenci de les respostes significa comprendre una actitud vital que rebutja la banalitat superficial d’una existència física en favor d’un ascendir epistemològic en vers quelcom més pur.

Laura Masó, comissària de l’exposició

El proper 1 d'octubre...

2008-09-26T01:30:00.002+02:00

El proper diumenge 1 d'octubre a les 19.00h s'inaugura la meva primera exposició, sota el títol [El silenci de les respostes] a Tossa de Mar, sala Messana, la Nau.

Els horaris seran de dilluns a divendres de 16.00h a 19.00h

Esteu tots convidats!!!!!

Galeria de El Silenci de les Respostes

2008-02-28T01:23:00.001+01:00

El silenci de les respostes 2005 Acrílic sobre fusta 122x140 cm

A la cadira 2005 Acrílic sobre fusta 80x70 cm

Cicatrius 2005 Acrílic sobre fusta 60x50 cm

Incertesa 2006 Acrílic sobre fusta 70x60 cm

Creacions errònies 2006 Acrílic sobre fusta

Percebre l'absència 2006 Acrílic sobre fusta

La veritat oculta 2006 Acrílic sobre fusta

La quietud de les carícies

Culte a la imperfecció

Detalls imperfectes 01

Detalls imperfectes 02

Retalls de desengany

La respiració

La veu de les ombres

Obscur fragment

Reptes corporals

Contenir el dolor

Covarda ressistència

L'ombra del mirall

Destí essencial

Inaccessible

L'abisme del desig

Galeria de Les Hores

2007-02-27T00:56:00.006+01:00

Les hores 2002 Acrílic sobre fusta 100x90 cm

L’enveja 2003 Acrílic sobre tela 73x54 cm

L’aïllament 2003 Acrílic sobre tela 73x54 cm

La unió 2000 Acrílic sobre tela 55x38 cm

Gea 2004 Acrílic sobre fusta 140x210 cm

Despertar 2002 Acrílic sobre tela 40x55 cm

L’entorn 2005 Acrílic sobre fusta 61x 130 cm

La reflexió 2005 Acrílic sobre fusta 61x130 cm

Fòbies 2004 Acrílic sobre fusta 46x38 cm

El reflex 2005 Acrílic sobre fusta 60 x 50 cm

El somni 2004 Acrílic sobre fusta 122x141 cm

El secret 2004 Acrílic sobre fusta 100x120cm

El desig 2004 Acrílic sobre fusta 100x120 cm

A l’interior 2005 Acrílic sobre fusta 120x100 cm

L’inici 2005 Acrílic sobre fusta 40x39 cm