Exposició de La Cambra Fosca al MOSTRAR'T

El proper dia 4 i fins el 31 de maig podeu visitar al Mostrar’t (Estació Jove de Girona) LA CAMBRA FOSCA de CÈLIA IZQUIERDO.

Lluita interna 2006 Acrílic sobre tela 46x38cm

Tot i la joventut s’ha relacionat la trajectòria de Cèlia, amb l’obra artistes tant rellevants com Jackson Pollock, Kandinsky o Antoni Tàpies. I no podem negar els punts que uneixen l’obra de Cèlia Izquierdo amb la d’aquests grans creadors però no podem passar per alt que ni les intencions de Cèlia, ni les d’aquests grans artistes son, ni podrien ser, les mateixes. I si acabéssim aquí la nostre ressenya cometríem un greu error per que precisament quan ens endinsem en la voluntat de l’artista és on comencen a trobar l’autèntic interès de La cambra fosca.

La manca de figuració i la falta d’una educació visual en els estudis obligatoris provoquen una total falta d’interès fruït de la incomprensió. Hem de llegir més enllà de la obra, més que endinsar-nos en ella, deixar-nos abrigar per l’aura que aquí encara no ha perdut.

Converses amb la buidor 2007 Acrílic sobre fusta 60x120cm

Ens podem preguntar sobre la necessitat que sorgeix davant aquesta obra que l’artista l’expliqui. Fins a quin punt és imprescindible per l’espectador, el crític o l’historiador tenir coneixement del codi simbòlic de l’artista? Cal que Tàpies ens digui que és per a ell una creu, una mà, una forma simple i abstracte com ho és un tirabuixó? Si ho sabem gaudirem més de la seva obra?*1

Cèlia, així com alguns experts, creu que no, que precisament en això radica la qualitat d’una bona obra. I de fet, és un propòsit al que hem d’aspirar. Si bé en un temps passat també resultaven incomprensibles algunes obres i avui dia ens fascinen amb coneixement o no directe del seu autor, un dia l’abstracció serà plenament acceptada i valorada, com es mateix.

Actualment però, una servidora, es decanta per creure que la informació aportada pels experts i especialment pel propi autor és imprescindible. Si tots fóssim capaços de plantar-nos davant qualsevol obra i entendre exactament el mateix*2, no hi hauria ningú capaç d’agafar un dibuix d’un nen de primària per comparar-lo amb un quadre de Mark Rothko, ni escriure a la premsa un article com aquest.

A La Cambra fosca de la Cèlia hi podem trobar peces d’escultura a partir de materials envellits, com la fusta i el ferro, amb sustentats per superfícies de guix.

Pell enverinada 2007 Acrílic i vernís sobre fusta 53x102cm

La pintura és estesa sobre grans plafons de fusta, és aplicada a partir de taques, generalment, sense ús de pinzells. A vegades el suport és el cartró.

A la cambra fosca es dóna una volta de 180º a l’abstracció. Sense complexes l’autora n’explora el propi mètode creatiu que potser, de tant mitificat, ha acabat enquistant-se en alguns artistes. Ens fa plantejar doncs si hi ha un mètode vàlid i un d’erroni per l’artista abstracte. Sembla ser que si anem als llibres així és.

Cèlia crea a partir de la casualitat (aquí el punt d’unió amb Pollock). La pintura és projectada, es deixa lliscar lliurement per la superfície, es barreja amb altra pintura i a vegades es torna a començar capa sobre capa... En aquest punt és quan l’artista es deixa engolir per la pròpia plasticitat de les formes i com si unes taques de Rorschach es tractés es revel·la l’obra. Cèlia, com ella mateix en alguna ocasió ha comentat, no és més que una intermediària. Ella retorna a l’abstracció la forma de la que en realitat prové.

Què hi ha, doncs, dins aquesta cambra fosca? Hi trobem, més enllà de taques de pintura, un pas mes enllà en el llenguatge abstracte.*3

Rumors del passat 2007 Acrílic i vernís sobre fusta 41x75cm

Si en l’home i la dona han perdurat les mateixes pors al llarg dels segles, no hi ha dubte que la més inquietant de totes és la por a la nostre pròpia desconeixença. Perque podríem estar xerrant amb un desconegut en un bar, davant una tassa de cafè durant hores i hores, abans d'adonar-nos que la persona que tenim davant no és més que el nostre reflex en un mirall.

No voldria acomiadar aquesta breu ressenya sense convidar-vos a anar a visitar-la i així trobar-se, cara a cara, amb l’obra perque, de fet, és la que interessa “llegir” realment. No es poden perdre aquesta excel·lent mostra d’abstracció i art conceptual de l’artista gironina.
.................................................................................................................
*1. Aquest debat sovint ens porta a determinar el valor de la hermeneutica dins la història de l’art i sobretot en el camp de la crítica artística.

*2. No podem plantar-nos davant una obra i veure el mateix de forma universal per que tota imatge es processada en el nostre cervell on hi intervé el nostre substrat cultural i totes les nostres vivències personals que ens fan individus amb un pensament únic i irrepetible.

*3. Un pas endavant com el manierisme ho va ser en el renaixement? Potser aquesta es una comparació molt exagerada. Segurament ho es peró està clar que no hi ha res que sorgeixi del no-res. L’abstracció igual que el nihilisme com més es reafirma, menys sentit té.

Text: Meritxell Gil.
Imatges: Cèlia Izquierdo.