"El doctor Secundí López-Pousa, neuròleg i pintor, s’ha interessat durant tota la seva trajectòria a conèixer per què algunes persones són capaces de desenvolupar activitats artístiques amb més facilitat que d’altres, per què algunes han fet de l’art la seva formade vida, i per què canvis en el cervell causats per les demències estan relacionats amb canvis en l’obra o les aptituds pictòriques d’alguns pacients."
Segons aquest article, la clau és l'hemisferi dret en el cas dels artistes dretans (hem de pensar que és al revés en els esquerrans). "«La pregunta que m’he fet moltes vegades és si la capacitat artística, de la mateixa manera que passa amb el llenguatge, pot estar vinculada a determinades estructures cerebrals», explica el doctor, que afegeix que tot apunta que, efectivament, és així."
I l'article detalla "«correspon a l’hemisferi dret la capacitat artística,encara que aquesta qualitat pugui ser controlada o inhibida per l’hemisferi esquerre». Una dualitat, diu el doctor, que concorda amb la seva experiència personal: «Quan he dedicat temps a la pintura, les percepcions sensorials s’han multiplicat, els colors són més rellevants, la generació d’idees augmenta i els canvis emocionals són més freqüents i davant meu m’obren un món poderosament més atractiu. En el dia a dia, com a neuròleg, el treball és ordenat, meticulós, analític, lineal, racional, lògic i objectiu. Sens dubte el meu hemisferi esquerre condiciona l’activitat de l’hemisferi dret»".
Aquest article m’ha fet pensaren algo del que surt al llibre d’Oliver Sacks, El hombre que confundió a su mujer con un sombrero: lo de que el cervell encara que hi hagi un hemisferi suposadament “artístic” o “creatiu” i un altre que no ho es la cosa es que no hi ha res fix ni tancat, tot es pot anar desenvolupant al llarg del temps amb els estímuls apropiats.
ResponElimina