El misteri de ser artista

Fa molt de temps que el misteri del funcionament del cervell m'ha fascinat i aquest estudi, que us comentaré tot seguit, és un granet de sorra que s'afegeix per resoldre aquest misteri.

"El doctor Secundí López-Pousa, neuròleg i pintor, s’ha interessat durant tota la seva trajectòria a conèixer per què algunes persones són capaces de desenvolupar activitats artístiques amb més facilitat que d’altres, per què algunes han fet de l’art la seva formade vida, i per què canvis en el cervell causats per les demències estan relacionats amb canvis en l’obra o les aptituds pictòriques d’alguns pacients."

Segons aquest article, la clau és l'hemisferi dret en el cas dels artistes dretans (hem de pensar que és al revés en els esquerrans). "«La pregunta que m’he fet moltes vegades és si la capacitat artística, de la mateixa manera que passa amb el llenguatge, pot estar vinculada a determinades estructures cerebrals», explica el doctor, que afegeix que tot apunta que, efectivament, és així."

I l'article detalla "«correspon a l’hemisferi dret la capacitat artística,encara que aquesta qualitat pugui ser controlada o inhibida per l’hemisferi esquerre». Una dualitat, diu el doctor, que concorda amb la seva experiència personal: «Quan he dedicat temps a la pintura, les percepcions sensorials s’han multiplicat, els colors són més rellevants, la generació d’idees augmenta i els canvis emocionals són més freqüents i davant meu m’obren un món poderosament més atractiu. En el dia a dia, com a neuròleg, el treball és ordenat, meticulós, analític, lineal, racional, lògic i objectiu. Sens dubte el meu hemisferi esquerre condiciona l’activitat de l’hemisferi dret»".


I és cert, jo també he pogut comprovar aquesta mateixa forma de racionalitzar o d'incrementar la meva creativitat, és possible que per aquest motiu necessiti continuar treballant en la meva feina diària, en què faig treballar més el meu lòbul esquerra, que em dóna ordre, capacitat de planificació, però alhora deixo que també treballi el lòbul dret, qui em proporciona idees creatives i innovadores per resoldre problemes. I a casa puc deixar via lliure al meu lòbul dret, que havent estat tot el dia reprimit per l'esquerra, esclata en idees, somnis i colors...

L'article planteja si es pot nèixer per ser artista i especifica que "és relatiu, més aviat, és déu a una combinació de l’herència genètica i, sobretot, de l’educació durant els primers anys de la vida, de manera que aquells a qui es dóna la possibilitat de ser més creatius solen tenir més desenvolupat l’hemisferi dret." Gràcies papis!!!!
Si voleu llegir més, trobareu l'article aquí.

1 comentari:

  1. Aquest article m’ha fet pensaren algo del que surt al llibre d’Oliver Sacks, El hombre que confundió a su mujer con un sombrero: lo de que el cervell encara que hi hagi un hemisferi suposadament “artístic” o “creatiu” i un altre que no ho es la cosa es que no hi ha res fix ni tancat, tot es pot anar desenvolupant al llarg del temps amb els estímuls apropiats.

    ResponElimina