La meva dolça nena

T’he vist somriure
mentre donaves voltes sota la pluja.
I jugar entusiasmada
amb les onades a la platja.

T’he mirat mentre cantaves
una bonica cançó a l’aire.
I m’has mirat sorpresa,
pensant que ningú et podia veure.

M’has agafat de la mà,
i m’has fet riure mentre jugàvem...
T’he abraçat, delicada,
la meva dolça nena innocent.

He trobat dins teu
una tristesa incompresa, amagada.
Una aparença fingida,
vestida d’adulta, forçada.

Era el pes de la buidor
que ofegava la teva absència...
Guions incomplets
de la meva existència.

Ara que t’he vist,
ara que m’has vist.
Ara que jo sóc tu.
Ara sé qui sóc, perquè sóc tu i sóc jo.

C. Izquierdo, novembre 2011